Combregar una vegada a l’any no és suficient

Sempre que arriba una data de commemoració general de la cultura o el patrimoni com aquesta, no puc evitar pensar en com em desagraden aquests dies. Pot ser siga un problema meu, ser incapaç de separar el motiu pur amb el seu aprofitament i rendibilitat que se’l dóna per part d’uns i d’altres.

Fent amics! Aquesta pot ser la consigna del post que aquest divendres penjem al nostre blog. Mal anunci i pitjor dia, avui que, oficialment, comencen molts dels actes previstos per a celebrar les Jornades Europees del Patrimoni que, enguany, tracten del Patrimoni Immaterial. No volem amb aquest text engrescar massa al personal. En cap cas estic en contra del munt d’activitats i accions plantejades per a recolzar aquests dies. Però, en la meua opinió, hi ha molts que pensen que amb combregar una vegada a l’any és suficient i apuren els pecats fins que arriba el dia de confessar-se, entonen el “meua culpa”, es claven tres punyades al pit ben sonores i millor vistes i, si t’he vist, no em recordaré fins a l’any següent.

Jornadas_europeas_de_patrimonioProgramar jornades europees del que siga és important. Recordar a la població l’existència d’un valor, d’un recurs o d’una malaltia és important. Traure xiquets perquè solten globus i atraure als mitjans de comunicació i que al telenotícies de la nit es programe la notícia en mig d’un desnonament o d’una brutalitat és important.

Però, aquest, com a molts altres, és un problema polític. De les polítiques culturals i generals que prioritzen la immediatesa per davant dels projectes. El ara pel després. Polítics que no fan política perquè es dediquen a apagar o encendre focs i que gasten el dies europeus del que siga per a donar besets als xiquets i als majors. Política de foto. Tinc molt clar que és fonamental que la gent que no coneix un determinat problema, una certa situació, necessita conèixer-lo de manera generalista. Juntament amb això, tinc clar que el patrimoni i la cultura és cosa de 365 dies a l’any. D’obrir espais de participació i d’implicar a la gent. De baixar les expectatives i de cedir la pressa de decisions a les associacions, grups i persones que aporten el seu temps i el seu esforç en la defensa i promoció de la cultura i el patrimoni.

@angelportoles 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>